PAC4
INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ
Aquest
projecte s’ha creat a causa de l’última PAC de l’assignatura NTICEDU, com a
projecte final, on es demana la creació d’una activitat dirigida per un
psicopedagog i que impliqui un aprenentatge
significatiu, sent les TIC, el mitjà entre el procés d’ensenyament i
d’aprenentatge. Si l’aprenentatge significatiu es entès com un procés
constructivista amb el que l’aprenentatge es construeix de manera progressiva,
el subjecte en sí es converteix en el centre de l’acció, sent un subjecte actiu
que adquireix i reorganitza informació per tal de crear noves estructures de
coneixement relacionades amb les seves experiències personals i el context més
immediat. Això està relacionat amb els supòsits als quals Jonassen es refereix
al mòdul TIC aprenentatge significatiu, una perspectiva constructivista,
pàgines 5 i 6, referint-se a: la construcció del coneixement, que la realitat
es troba a la ment, múltiples perspectives del món, coneixement construït a
partir de la interacció amb el medi, coneixement versos contextos rellevants,
necessitat o desig per saber, significat negociat socialment, significat i
pensament distribuïts entre la cultura nostra.
Per
dur a terme el projecte, he aprofitat que he estat fent substitucions a una
escola pública de primària, a Barcelona, on la taxa d’immigració cada cop és
més elevada i per tant, compten amb una aula d’acollida. Per tant, he pogut
conèixer de primera mà la problemàtica que pateixen els alumnes nouvinguts respecte
al seu procés d’integració escolar i dels grans esforços que realitzen per
entendre i formar part de la nova realitat que els envolta. Tots aquests
aspectes originen que el mestre de l’aula ordinària passi també per un període
d’angoixa professional per tal de poder fer front i actuar de la millor manera
possible per tal de cobrir les necessitats del seu nou alumnat amb uns
recursos, materials i humans, molt limitats. Aquest projecte l’he basat seguint
el model d’investigació-acció orientat cap a un canvi educatiu dins d’un procés
que es construeix des de la mateixa pràctica transformant-la i fent partícips a
tots els subjectes que la integren participant i col·laborant en les diferents fases del projecte. Imatge del model investigació-acció de Lewin.
PLANTEJAMENT
Ja que l’alumnat nouvingut mostra greus
problemes per fer ús del català, ja sigui per desconeixement de l’ idioma,
perquè es comunica millor emprant el castellà o bé perquè li dona vergonya
fer-lo servir, amb aquest projecte s’ha volgut fer un anàlisi de la realitat i
dissenyar un seguit d’activitats que pretenen reduir la distància entre la
nostra realitat percebuda i la pròpia realitat del nen, tenint en compte les seves
necessitats i les seves motivacions. Els principals objectius a assolir són:
- Plantejar problemes enfocats
amb la vida diària de l’alumnat nouvingut.
- Promoure al descobriment d’informació.
- Promoure la diversitat d’idees.
Principals principis pedagògics que sustenten el
projecte:
·
Activitats basades el
l’autoaprenentatge.
·
El factor col·laboració és
essencial.
·
S’activen els aprenentatges
previs.
·
Es reflexiona i es valora allò
que s’ha après.
·
Autavaluació i coavaluació del
procés.
·
Posada en pràctica d’habilitats
socials.
Per tal de desenvolupar el
projecte, l’alumnat treballarà tant de manera autònoma com en grup
(col·laborativament), identificant, què és el que saben i què és el que
necessiten saber per tal de dur cap a endavant el projecte. El rol del mestre
serà el de guiar i mediar i no pas serà un mer transmissor de coneixements,
sinó que acompanyarà al subjecte i li donarà el suport necessari per a que
aquest assoleixi amb èxit la seva tasca.
IDENTIFICACIÓ
PROBLEMÀTICA
El projecte en sí es basa en un problema
real, significatiu i quotidià dels alumnes nouvinguts, que es neguen, no saben
o no volen fer servir el català com a llengua vehicular per motius de vergonya,
desconeixement o inseguretat. Aquest fet provoca que els alumnes nouvinguts
vegin agreujada la situació de desigualtat entre els seus companys, tant a
nivell de relacions socials com a nivell d’adquisició d’aprenentatges (ja que a
l’escola es fa ús del català per impartir les diferents matèries).
Principalment, uns dels objectius bàsics d’aquest projecte és crear la
necessitat entre l’alumnat nouvingut de donar a conèixer els seus països
d’origen i la seva cultura i poder integrar-se així entre la resta de companys,
mitjançant un aprenentatge comú.
PAC 4. FITXA DISSENY
PROJECTE
On vaig néixer jo?, aquí!
Alumnat nouvingut.
Ens trobem davant d’una problemàtica molt habitual a les
escoles a dia d’avui. Existeix un gran nombre d’alumnat nouvingut, que provenen
de cultures diferents i que va creixent de manera considerable en tots els
centres educatius i allò que en un principi es presentava com una situació
excepcional, s’està configurant ara com una situació normal. Per tant, volem
donar l’oportunitat a aquests alumnes de donar a conèixer a la resta de la
comunitat escolar els seus països d’origen/cultura i d’aquesta manera afavorim
processos d’inclusió i creacions de vincles i relacions socials. Les actuacions
educatives han de ser variades per poder fer front a la diversitat de
situacions que ens podem trobar en aquests alumnes, com són: diferents nivells
d’escolaritat, escolarització de diferents sistemes educatius, pautes culturals
diverses, situacions socials i econòmiques precàries, models de pautes
familiars diverses, etc. D’aquesta manera un cop que aquests alumnes formen
part d’un nou centre escolar es troben amb un món completament desconegut per a
ells. Primer de tot, la dificultat de la
llengua, seguit de la no existència d’un grup de referència, absència d’una
persona model a seguir, etc.
Participaran tots els alumnes nouvinguts de Cicle Mitjà
i Superior de primària de l’escola i que formen part de l’aula d’acollida. Faran
una presentació, fent ús en la mesura del possible eines TIC, que afavorirà
l’aprenentatge significatiu; com ara un Power Point. Hauran d’intentar mostrar
el seu país d’origen i exposar-lo a la resta de companys del mateix cicle fent
ús de la llengua vehicular del centre escolar. La manera de treballar serà en
equip a l’hora de donar i entendre les consignes de l’activitat, i de manera
individual per preparar el discurs.
Les principals característiques que trobem
són:
·
Cognitives: l’alumne durà un aprenentatge significatiu que farà de lligam
entre els seus coneixements previs relacionant-los amb els nous adquirits. A
més, amb l’ajut rebut tant per la mestra com per la resta de companys, entra en
joc la ZPD de Vigotsky.
·
Emocionals: aprenentatge cooperatiu, en el qual es desenvolupen les
competències d’aprendre a aprendre i d’ autonomia i iniciativa personal.
·
Actitudinals: la metodologia es basa
en diferents centres d’interès, projectes col·laboratius interdisciplinars on
s’aplicarà la teoria de les Intel·ligències Múltiples de H. Gardner. És molt
important tenir en compte les IM a l’hora de treballar perquè si coneixem els
punts forts i els punts febles dels nostres alumnes sabrem com apropar la
informació. Percebre a l’ésser humà amb una accentuada amplitud lingüística,
lògico-matemàtica, sonora, cinestèsica, creativa, naturalista, i principalment,
emocional.
OBJECTIUS
|
CONTINGUTS
|
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
|
Introduir
a l’alumnat nouvingut
Donar
a conèixer país/cultura
Adquirir
vocabulari nou
Treballar
tècniques d’expressió oral
Emprar
TIC
Adquirir
confiança en sí mateix
|
Vocabulari llengua vehicular del centre
Expressió oral
Llenguatge corporal
TiC: creació power point
|
Coneixement i interacció amb món físic
Social i ciutadana
Autonomia i iniciativa personal
Aprendre a aprendre
Tractament informació i comp. digital
|
10-12 sessions d’un hora. Tot i que el projecte es pot desenvolupar amb una
temporalització de 8 sessions, li dotarem de certa flexibilitat per tal
d’ajustar-nos al ritme dels nostres alumnes, per tant, destinem un màxim de 12
sessions d’una hora. En la següent taula, es mostren en diferent color les
sessions que poden ser prescindibles o successibles a ser modificades.
Sessió 1
|
Explicació del projecte, debat sobre dubtes i
aportacions de idees i agrupacions per parelles.
|
Sessió 2
|
Recerca d’informació, pressa de
decisions, transformació i reelaboració d’informació i d’imatges trobades per
tal de donar sentit i forma al projecte.
Emprar les TIC per cercar, acotar,
planificar i reestructurar la informació. Ús del power point com a mitjà de
transmissió i presentació de la informació. Ús de buscadors d’internet com
google, ús de wikipedia, ús de traductors oficials, diccionaris en xarxa,
youtube, google earth i google maps, etc.
|
Sessió 3
|
|
Sessió 4
|
|
Sessió 5
|
|
Sessió 6
|
Preparar en un full el discurs de presentació del
país/cultura.
Preparació i elaboració del discurs/presentació en
format power point.
|
Sessió 7
|
|
Sessió 8
|
Assaig de la presentació oral, treballant tècniques
d’expressió oral, llenguatge corporal i habilitats socials.
|
Sessió 9
|
|
Sessió 10
|
Crear un blog i penjar tots els projectes
realitzats.
|
Sessió 11
|
|
Sessió 12
|
Presentació definitiva del projecte a la resta de
companys de cicle.
|
Roger Schank es basa en la teoria de canvi
del sistema educatiu i ho fa relacionat allò què ensenyem i com ho ensenyem. El
projecte està basat en el constructivisme, on cada alumne construeix el seu
propi aprenentatge mitjançant una metodologia activa que afavoreix una
constància, un esforç personal, una autoreflexió, el gust per aprendre i per
treballar tant de manera autònoma com en grup de manera cooperativa i
col·laborativa. Per tant, podem dir que el nostre projecte es basa en un
aprenentatge significatiu a través de les TIC tal i com defensa i proposa Jonassen: actiu, constructiu,
intencional, col·laboratiu, comunicatiu, contextualitzat i reflexiu. A més a
més, com que el nostre projecte es centra en diferents centres d’interès, el
podem catalogar també com a interdisciplinar, basant-se en la teoria de les
Intel·ligències Múltiples de Gardner.
L’avaluació serà sumativa, fent
ús d’una avaluació inicial, durant el procés i al final de la
presentació del projecte. Els alumnes poden fer aquest tipus d’activitat sense dificultats,
ja que comptaran amb l’ajut/suport de la mestra de l’aula d’acollida. Es tindrà
en compte els interessos dels alumnes.
El projecte es durà a
terme dos cops a l’any. El primer, coincidint temporalment amb la festa de
Nadal de l’escola i presentar així als alumnes que hagin vingut durant el trimestre.
La segona vegada, coincidint temporalment amb la festa de fi de curs i poder
presentar als alumnes que s’han incorporat al centre escolar durant el segon i
tercer trimestre. A més, el projecte s’ha de presentar a temps de poder ser
avaluat tant en el primer trimestre com en l’últim, és a dir, abans de tancar
el període d’enregistrament de les notes dins del programa d’avaluació del
centre.
MOSTRA DOCUMENTAL
DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS
Dins de l’aula d’acollida, es evident la reticència que
mostren els alumnes per parlar català. Per tant, s’ha ideat aquest projecte.
D’una banda, els alumnes faran ús del català com a llengua vehicular, i d’altra
banda, els servirà com a procés d’integració entre la resta de la comunitat
escolar. Es comença a preparar el projecte, amb la introducció de la idea
general que es vol aconseguir i amb la introducció del vocabulari bàsic i
pertinent per tal de poder desenvolupar la tasca amb èxit.
Es va realitzar una sessió prèvia, de caràcter informal,i
o els alumnes, de manera oral fent ús del castellà i sempre que podien el
català, van explicar coses relacionades amb el seu país i la seva cultura, com
a ara: l’idioma, la situació geogràfica, el menjar, el tipus de famílies, com
són les cases, els principals costums, els balls, la moneda, el clima, etc.
D’aquesta manera, de manera inconscient i de manera grupal, es va fer una pluja
d’idees de temes que podien ser tractats i elaborats amb aquest projecte. Se’ls
va explicar que per tal de donar a conèixer les seves arrels a la resta de
comunitat escolar, formarien part d’un projecte en el que ells farien de
guia/mestres de la resta d’alumnes i prepararien una exposició oral, amb l’ajut
de mestres i companys, sobre el seu país de provinença.
La sessió 1, es va destinar a explicar la globalitat del
projecte. Van poder expressar els seus temors/dubtes/inquietuds i van poder
aportar idees noves. Es van distribuir els alumnes, respectant les seves
preferències tot intentant que dins dels
grups de treball hagués alumnes amb més aptituds i d’altres amb més
necessitats, per tal de fomentar grups de treball heterogenis. De manera oral,
intentant fer ús del català, els alumnes intenten explicar quin serà el format
del seu projecte i el van anar anotant en un full en blanc: títol, acord d’un
total de 10 diapositives de power point, la senyera del país, el continent la
capital i els països amb que limita, la població total, els diferents grups
d’ètnies que poden existir, l’idioma i la moneda, els plats i balls típics,
flora fauna i clima predominants, i algun aspecte significatiu que vulguin
remarcar.
Les sessions 2, 3, 4 i 5 es van destinar per cercar
informació, emmagatzemar-la i reorganitzar-la en funció al discurs que es
pretén assolir. Per cercar la informació es van fer servir cercadors d’internet
com google, wikipedia, diccionaris i traductors en català, youtube, així com,
fotografies personals que van aportar per tal de documentar gràficament el
projecte i fer-lo més personal. Cada sessió havien de fer i reorganitzar la
informació d’un mínim de 2 o 3 diapositives per tal que els donés temps
d’enllestir-lo amb les sessions planificades. Tota la informació trobada i
modificada, es guardava en el servidor de l’escola, tot i que i va haver nens
que per aportar informació personal tipus fotografies/músiques del seu país,
van fer servir memòries externes o ús del correu personal. En acabar cada
sessió, els alumnes entre sí supervisaven la feina feta dels seus companys,
fins i tot els aportaven idees o s’oferien a prestar el seu ajut en cas que algun company ho
necessités.
Les sessions 6 i 7, es van destinar a la part més feixuga del projecte,
preparar en un full el discurs escrit de presentació del país/cultura i la
preparació i elaboració del discurs/presentació en format power point. Va ser
la part que més els va costar, però com
que ja estaven implicats i immersos dins del projecte li van posar moltes ganes
i van treballar de valent amb una actitud molt positiva. També van ser les dues
sessions on els mestres vam haver de recolzar-los més per tal de guiar el seu
aprenentatge.
Amb les sessions 8 i 9 es va procedir a fer l’assaig de la presentació
oral, i es va treballar tècniques d’expressió oral, llenguatge corporal i
habilitats socials. Es va demanar a l’alumnat que s’aprenguessin de memòria a
casa seva el discurs de la seva exposició. Per tal de treballar la posada en
escena es va començar la sessió amb uns embarbussaments, d’aquesta manera els
alumnes van anar perdent la por i deixant enrere la vergonya que els produeix
parlar en públic i a més emprant el català. Es van fer ús de miralls, on els
alumnes es situaven davant i podien veure i autoanalitzar la seva postura
corporal, i per tant, poder anar corregint-la. A mesura que ho anaven
assetjant, es feia evident com anàvem perdent les seves pors i temors i com
cada cop agafaven més confiança en sí mateixos i es mostraven molt més naturals
i relaxats.
Amb les sessions 10 i 11, es va acabar de perfilar les exposicions orals, i
per tal de compartir el projecte amb tota la comunitat escolar, es van penjar
al blog de l’escola cadascun dels projectes realitzats.
La sessió 12 va ser la definitiva, on els alumnes de cicle mitjà i superior
van assistir a la exposició oral dels seus companys de l’aula d’acollida, aquests,
tot i estar visiblement neguitosos, van realitzar la seva tasca amb èxit, ja
que el power point és una eina que els va ser de gran utilitat a l’hora de
seguir cada part del seu discurs sense
deixar-se oblidat res pel camí. Tots van aprendre i tots van guanyar, uns
autoconfiança i perdre la por per emprar una llengua que no és la seva materna,
d’altres van poder ampliar el seu
coneixement descobrint diferents cultures i entenent més al seus companys
nouvinguts. En acabar, van poder preguntar coses als seus companys, aquests com
no les tenien preparades les respostes, van contestar fent ús del castellà. El
projecte va finalitzar amb èxit, i els alumnes nouvinguts van ser el centre i
els protagonistes cosa que va afavorir en el seu autoconcepte per tal de
minimitzar les diferències entre els iguals.
AVALUACIONS
S’ha seguit una metodologia diversificada i adaptada a
les necessitats de cadascun dels alumnes nouvinguts, per tant, l’avaluació ens
ajuda a conèixer i comprovar si s’han assolit els objectius previstos en
dissenyar el projecte i si s’ha arribat a consolidar un aprenentatge
significatiu, on l’alumnat construeix un nou coneixement a partir de les seves
pròpies experiències i del seu coneixement previ. Per tal d’aconseguir aquest
aprenentatge significatiu, Ausubel ens diu que el subjecte ha d’establir
connexions entre els coneixements previs, el nou coneixement i el context on es
desenvolupa aquest aprenentatge donat pas d’una assimilació de coneixements a
una acomodació de la nova informació. Per tant, l’avaluació d’aquest projecte
és una avaluació sumativa i contínua de tot ell: avaluació inicial de cada
alumne, avaluació durant el procés de recerca i preparació de la exposició i
una avaluació final de la posada en escena de l’exposició oral. L’instrument
d’avaluació principal ha estat l’observació directa avaluant la participació i
l’interès de cada alumne, la implicació mostrada, el grau de motivació,
l’aptitud, la capacitat de treball en equip, la capacitat d’oferir i acceptar
ajut, el resultat dels treballs finals, la presentació i l’exposició oral, el
maneig i desenvolupament amb les TIC, les habilitats socials i el llenguatge
corporal, la capacitat d’autocorrecció, etc. si avaluem les competències
bàsiques d’aquest projecte obtenim:
- Comp. Comunicativa
i lingüística: expressió escrita i expressió oral en llengua catalana. Ús
i incorporació de nou vocabulari i expressions. Ús d’oracions senzilles.
La valoració general ha estat positiva.
- Comp.
Automia i iniciativa personal:
respecte per la pròpia feina i per la dels companys. Conjunt de valors,
responsabilitat, implicació, creació, capacitat de triar amb criteri
propi, etc. La valoració en general ha estat molt positiva.
- Comp
d’Aprendre a aprendre: mitjançant l’ús de les TIC. L’avaluació ha estat molt
positiva.
- Comp. Social i
ciutadana: adquisició d’habilitats socials. L’avaluació ha estat positiva.
- Tractament de
la info. i comp. Digital: ús de les TIC. L’avaluació ha estat molt
favorable.
En finalitzar el projecte, podem dir que els alumnes han
augmentat el seu nivell d’autoconfiança i han perdut possibles pors i temors a
l’hora d’expressar-se en català, per tant, es pot dir que ha hagut un canvi
conceptual en les estructures cognitives de l’alumnat que afavorirà en futures
situacions on l’alumnat hagi d’emprar el català com ha llengua vehicular.
A l’hora d’avaluar la globalitat d’aquest projecte, podem
dir que es basa i que compleix la teoria del canvi, es a dir, identifica un
problema i avalua les possibles necessitats amb uns recursos determinats,
dissenya unes activitats, avalua els resultats d’aquestes activitats i dels
possibles impactes que poden originar i es redissenyen les activitats en cas de
necessitar canvis/millores.
CONCLUCIONS
He de dir que aquest projecte final, tot i que m’ha estat de gran utilitat
per conèixer i tractar de primera mà amb la realitat dels alumnes nouvinguts,
m’ha suposat una gran tasca, tant de preparació com d’implementació com de
recopilació dels resultats obtinguts. En tota regla ha estat un projecte basat
en la investigació-acció, orientat cap a la reflexió, l’anàlisi, la
transformació i la millora de la tasca professional docent constructivista, Es
pot dir també, que un altre factor clau d’aquest projecte, ha estat el mètode
científic, ja que, ens ha permès realitzar unes hipòtesis sobre la problemàtica
inicial detectada.
Aquesta assignatura, permet un canvi conceptual sobre els nostres
coneixements previs i sobre els subjectes que ha participat en la posada en
marxa del projecte. Les TIC han estat la base de tot el procés d’aprenentatge
al llarg de tota l’assignatura, fent-la motivadora i a l’hora engrescadora.
KAS
KITE
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Els
alumnes de l’aula d’acollida que són nouvinguts pertanyents al cicle mitjà i
superior de primària elaboraran una presentació oral fent ús de les TIC,
afavorint un aprenentatge significatiu i mitjançant la creació d’un power
point i amb el que intentaran explicar fent ús del català les principals
característiques dels seus països d’origen. El treball serà guiat i mediat
pel mestre de l’aula d’acollida i la distribució del treball serà en petits
grups hetereogenis per tal d’afavorir un aprenentatge col·laboratiu, tot i
que la presentació cada alumne la farà de manera individual
|
||
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
|
||
Experiència
en ensenyament
|
Cicle
mitjà
Cicle
superior
|
|
Experiència
/ Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
A nivell d’usuari, ús a l’aula i com a
principal recurs de suport de l’exposició oral.
|
|
Tipus
d’escola
|
Escola
de Primària, titularitat pública.
|
Destinat
a ser treballat amb els alumnes nouvinguts de l’aula d’acollida.
|
Localització
del centre
|
Barri
de Barcelona amb un alt percentatge d’immigració.
|
|
Connexió
|
Internet,
Wifi, alta velocitat
|
|
Localització
dels recursos tecnològics
|
Aula
d’acollida, 6 ordinadors de sobretaula.
|
|
Situació
sòcio - econòmica dels alumnes
|
Classe
social baixa, amb pocs recursos.
|
Famílies
immigrants
|
Context de la història o cas
|
||
Nivell
dels alumnes
|
Cicle
mitjà i superior de primària
|
|
Àrea
/ unitat
|
Llengua
catalana, ciutadania, coneixement del medi, integració alumnat nouvingut,
atenció a la diversitat.
|
S’integra dins
el contingut trimestral.
|
Fites en la història
|
||
Activitats
planificades a la sessió o unitat
|
Activar
coneixements previs dels alumnes mitjançant la participació i les aportacions
al debat inicial.
Pluja
d’idees per tal d’acotar els continguts a treballar.
Creació
d’un text escrit per ser presentat de manera oral.
Treball
d’habilitats orals i socials.
Creació
d’un power point com a mitjà de suport de l’exposició oral.
|
Identificació
del problema i exposar-lo a l’alumnat nouvingut.
Arribar
amb ells a un consens sobre la metodologia de trreball, els terminis de
presentació, el tipus d’agrupament, etc.
Crear
en petit grup el power point.
Exposar
el projecte de manera individual davant d’un públic.
|
Nivell
d’aprenentatge esperat
|
Mitjançant
el català, adquirir nou vocabulari, expressions i crear frases senzilles.
Cercar,
comprendre, prendre decisions i recopilar la informació necessària per
elaborar el projecte.
Ajudar-se
de les TIC com a mitjà de suport.
Treball
en grup, respectar les creacions dels altres i col·laborar durant el procès.
Adquirir
tècniques d’expressió oral i autoconfiança i motivació.
|
|
Tipus
d’activitat
|
Integradora
de l’alumnat nouvingut.
|
|
Activitats de la història o cas
|
||
Tecnologies
utilitzades
|
Ordinador
de sobre taula, pissarra digital, càmera fotos, connexió a internet,
cercadors, youtube, power point, correus electrònics, blog de l’escola.
|
|
Raó
per la qual la fa servir
|
Les
TIC promouen un aprenentatge significatiu, a més permetent cercar informació,
emmagatzemar-la, classificar-la, organitzar-la en forma de presentació
ajudant a millorar l’exposició oral i la comunicació.
|
|
Naturalesa
de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Ús del llenguatge oral i escrit,
verbal i gràfic per difondre coneixements i idees.
|
|
Dificultats
trobades
|
Pot
ser una mica just el temps perquè tots els alumnes puguin enllestir el
projecte.
|
Previsió
de sessions adicionals per tal de poder enllestir el projectes en els casos
necessaris.
|
Ajuda
/ col·laboració emprada
|
Treball
col·laboratiu entre iguals.
|
|
Rol
del professor
|
Guia,
media i orienta durant el procés.
|
|
Rol
de l’estudiant
|
Subjecte
actiu i figura central del projecte,
construeix el seu propi aprenentatge.
|
Millora
de les habilitats comunicatives.
|
Resultats
|
||
Observacions
|
Activitats
properes a l’alumne amb un aprenentatge que es pot aplicar en un futur en
contextos similars.
|
|
Avaluació
de l’aprenentatge
|
Observació directa, participació al debat,
globalitat del power point, treball en grup, autoavaluació i avaluació dels
companys, etc.
|
Avaluació
inicial, contínua i sumativa.
|
Lliçó
apresa pel professor
|
Dificultat dels
alumnes fàcilment resoltes, tenir present els interessos i motivacións de
l’alumne.
|
|
Entrevistador:
M’agradaria demanar-te que compartissis una història sobre l’ús de la
tecnologia a la classe en alguna sessió o unitat que trobis que ha estat un
èxit.
Professor: Et parlaré sobre un
projecte desenvolupat a l’aula d’acollida amb 6 alumnes nouvinguts, de cicle
mitjà i superior, i on havien de realitzar una exposició oral amb un suport
gràfic i tecnològic, power point, per tal d’explicar les principals
característiques dels seus països d’origen, fent ús del català i presentat davant d’un públic, la resta de
companys de cicle. Aquest projecte neix amb la necessitat de que els alumnes
immigrants facin servir la llengua catalana com a llengua vehicular, i per
tant, puguin perdre la seva vergonya o temors. El projecte s’ha dissenyat com
a projecte final de l’assignatura de noves tecnologies de la llicenciatura de
psicopedagogia de la UOC, la qual estic acabant de cursar en l’actualitat.
Entrevistador: Si
has fet servir Inspiration en un
context particular en una ocasió determinada per a aconseguir un objectiu
específic...
Professor: La veritat, es que no he fet
servir aquesta eina informàtica, el que si acostumo a integrar en la meva
pràctica docent, és l’ús de mapes conceptuals, amb programes com el Cmap
Tools.
Entrevistador:
Molt bé, perfecte. I quina és la fita de la història?
Professor: Com
a fita principal, el projecte tracta d’activar els coneixements previs dels
alumnes mitjançant la participació i les aportacions d’un debat inicial. A
continuació, es realitza una pluja d’idees per tal d’acotar els continguts a
treballar. Els alumnes hauran d’elaborar la creació d’un text escrit per ser
presentat de manera oral. Amb el projecte, s’intenta i es pretén millorar
el treball d’habilitats orals i
socials dels alumnes. Finalment, es proposa la creació d’un power point com a
mitjà de suport de l’exposició oral.
Entrevistador:
Està molt bé. I a l’hora de fer aquesta activitat potser té algun consell per
a algun altre mestre que podria voler fer una cosa semblant amb Inspiration?
Professor: Que es formi i es
prepari molt bé sobre la manipulació i l’ampli ventall d’oportunitats que
ofereixen els softwares d’aquest tipus.
Entrevistador: El
diccionari en línia...
Professor: Trobo que són un
recurs molt útil, però no m’agrada fer-los servir amb els alumnes de
primària, amb ells m’estimo més el diccionari convencional, ja que d’aquesta
manera s’acostumen a cercar i trobar les paraules per sí mateixos, el
diccionari en línia, el faria servir més amb alumnes de secundària cap a
endavant.
Entrevistador:
Està molt bé. Puc fer-te unes preguntes de manera que pugui col·locar alguns
paràmetres sobre tot això? Quants anys fa que ensenyes?
Professor: Vaig acabar
magisteri en el 2010, i des de les hores he treballat de mestra, tant a
l’escola concertada com a la pública, a més de col·laborar durant la tarda en
una acadèmia de repàs extraescolar.
Entrevistador: I
el teu nivell de domini de les tecnologies. Diries que és molt alt...?
Professor: Bueno, a nivell
d’usuari crec que em defenso prou bé, a més, el cursar estudis a distància i
en línia com a la UOC, fan que el domini tecnològic sigui present i es vegi
millorat.
Entrevistador:
Segurament la fas servir sovint a casa i a classe?
Professor: Sí, no hi ha un dia
que tant a nivell particular com a nivell professional no integri l’ús de les
TIC.
Entrevistador: I com va ser que vas començar a fer servir la tecnologia a la classe?
Professor: Principalment, amb la introducció
de les pissarres digitals.
Entrevistador:
Estem a una zona residencial als afores d’una gran ciutat?
Professor: No, l’escola està
situada a un barri amb un alt percentatge d’immigració de la ciutat de
Barcelona
Entrevistador:
Teniu connexió a Internet amb una connexió d’alta velocitat?
Professor: Sí.
Entrevistador: I
els recursos tecnològics es troben a la majoria d’aules, a tota l’escola, als
laboratoris o aules d’informàtica, a la biblioteca?
Professor: Totes les aules,
disposen com a mínim d’un ordinador de sobre taula, un canó projector, una
pissarra digital i connexió a internet i Wifi.
Entrevistador: Com
definiria el nivell sòcio – econòmic dels estudiants del centre?.
Professor: El nivell es mitjà
baix. Tot i que les famílies dels immigrants tenen escassos recursos, i molts
d’ells opten a beques escolars.
|
Síntesi destacant l’aprenentatge que es pretén
Aquesta
assignatura, amb una visió constructivista,
ens ha ofert les bases teòriques per poder fer una aproximació al
fenomen que s’ha produït amb l’aplicació de les TIC en l’àmbit educatiu. Em
adquirit coneixements, destreses i
competències per poder elaborar projectes basats en la investigació-acció en
possibles contextos i situacions d’intervencions psicopedagògiques, mediats
per l’ús de les TIC.
|
||
Índex
|
Contingut
|
Observacions
|
Context General
|
||
Experiència
en ensenyament
|
Mestra
de primària, estudiant de psicopedagogia de la UOC.
|
|
Experiència
/ Nivell d’expertesa en l’ús de TIC
|
Nivell
usuari.
|
|
Tipus
d’escola
|
Universitat
Oberta de Catalunya, UOC.
|
Ensenyament
a distància
|
Localització
del centre
|
Diferents
seus a nivell nacional i a través d’internet.
|
|
Connexió
|
Internet,
Wifi.
|
|
Localització
dels recursos tecnològics
|
Domicili, lloc de treball i a qualsevol indret amb
cobertura 3G o Wifi.
|
|
Situació
sòcio - econòmica dels alumnes
|
Mitjana
|
|
Context de la història o cas
|
||
Nivell
dels alumnes
|
Estudiant
de 2n cicle de psicopedagogia.
|
Resten
els dos pràcticums per acabar la llicenciatura.
|
Àrea
/ unitat
|
Assignatura
NTICEDU, Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació en Educació.
|
|
Fites en la història
|
||
Activitats
planificades a la sessió o unitat
|
Avaluació
inicial, creació d’un blog personal, ús del campus virtual, debat CTS,
creació de mapes conceptuals, elaboració d’informes, actualitzaació del blog,
projecte final (fitxa del projecte, mapa conceptual, mostra documental,
memòria final), autoavaluacions, ús estructura Kite per presentar el treball
final.
|
|
Nivell
d’aprenentatge esperat
|
Coneixement
del fonaments teòrics vers la Tecnologia i el CTS, importància dels factors
socioculturals i comunicatius mediats per l’aprenentatge, model Toulmin per
argumentar, ús de blog, ús del Cmap Tools, disseny i planificació
d’activitats, funcionalitat de les TIC en l’àmbit educatiu, anàlisi
autoavaluació i valoració del propi aprenentatge, canvi conceptual.
|
Les
activitats s’han realitzat de manera individual, però propiciant un
aprenentatge constructiu i col·laboratiu, ja que em tingut l’oportunitat de
compartir la feina i el nostre aprenentatge amb la resta de companys d’aula.
|
Tipus
d’activitat
|
Avaluació
inicial, blog com a recurs recopilatori de la feina realitzada, mapa
conceptual dels coneixements previs, autoavaluacions, participació en el
campus virtual i en debat al bàndol tecnodeterminista de l’assignatura,
aprenentatge significatiu, disseny i elaboració d’un projecte final, ús de l’estructura
KITE, ús de rúbriques com autocorrecció.
|
|
Activitats de la història o cas
|
||
Tecnologies
utilitzades
|
Aula
virtual, campus virtual, espai blog de google, word, excel, power point, base
dades KITE.
|
|
Raó
per la qual la fa servir
|
Per
desenvolupar activitats d’ensenyament i aprenentatge des d’una visió
constructivista.
|
|
Naturalesa
de las activitats (tasques cognitives a realitzar)
|
Processar,
analitzar i comparar informacions. Continguts argumentats segon el model
Toulmin. Conceptes representats amb el Cmap Tools. Aprenentatge significatiu
i aplicació del nou coneixement. Interacció comunicativa entre els alumnes de
l’assignatura. Canvi conceptual.
|
|
Dificultats
trobades
|
Distribució
del temps per realitzar totes les activitats requerides amb l’assignatura i
per acomplir les dates d’entrega màxima.
|
|
Ajuda
/ col·laboració emprada
|
Amb
el fòrum de l’assignatura, amb el correu personal del consultor, el taulell
del consultor, el pla docent, l’enunciat de les PACS i els mòduls del temari.
|
|
Rol
del professor
|
Actiu,
mediador i guia durant tot el procés. Dinamitzador. Ha resolt els dubtes i inquietuds tant del
gruo sencer, com a nivell individual.
|
|
Rol
de l’estudiant
|
Paper
actiu, centre del procés. Autavaluatiu i amb capacitat de corregir i
millorar. Reflexiona sobre l’aprenentatge assolit.
|
|
Resultats
|
||
Observacions
|
L’assignatura
permet compartir les feines realitzades, promou l’aprenentatge col·laboratiu,
fa reflexionar i apreciar l’aprenentatge i el canvi conceptual. Requereix un
alt nivell d’implicació i destinar-li molt de temps.
|
|
Avaluació
de l’aprenentatge
|
Avaluació contínua, autoavaluació i
coavaluació.
|
|
Lliçó
apresa pel professor
|
El consultor
acompanya i defensa una metodologia participativa, col·laboradora i
interactiva. Parteix dels coneixements previs dels alumnes.
|
|
AUTOAVALUACIONS
Amb
l’elaboració de la PAC 4, s’ha volgut inculcar a l’alumnat un model de treball
que s’hauria de tenir present a qualsevol tasca i educativa i dut a terme per cadascun
dels professionals que formen part i pertanyen al món educatiu. El fet de
plantejar un treball previ d’anàlisi i reflexió, facilita l’èxit de la pràctica
incloent-hi els factors participen, com ara: alumnat, diferències personals,
estils d’aprenentatge, recursos, disseny i l’elaboració d’activitats,
implementació de metodologies de treball, desenvolupament etc. L’objectiu principal
cercat amb aquesta pràctica és el de produir un canvi de model conceptual entre
l’alumnat per tal de construir un nou coneixement i desenvolupar unes habilitats
i unes actituds molt més positives per mitjà d’un aprenentatge significatiu. Amb
el disseny del projecte fina, el meu rol ha estat el de conduir a l’alumnat
nouvingut i guiar-lo per tal d’afavorir la competència d’aprendre a aprendre,
sent les TIC l’eina base per tal de desenvolupar aquest projecte amb una
finalitat d’aprenentatge significatiu. S’ha intentat dissenyar l’activitat amb
una certa coherència, justificada i argumentada en un context que atén a les
necessitats de l’alumnat nouvingut. Pel que fa a l’avaluació del procés
d’aprenentatge dels alumnes es basa principalment en l’observació directa, en la
qualitat de les produccions, en la exposició oral, etc. S’ha emprat el Cmap Tools
per la construcció d’un mapa conceptual que engloba el gruix del projecte final.
Amb el mapa conceptual es pot contextualitzar la situació educativa en totes
les dimensions. Com a nota autoavaluativa d’aquesta PAC4, trobo que he fet un
gran esforç, he seguit totes les pautes demanades i requerides en l’enunciat de
la PAC i he invertit una gran quantitat de temps per fer aquest projecte el més
acurat possible, per tant, crec que la nota final d’aquesta PAC4 hauria de ser
una B.
Pel
que fa a una autoavaluació del seguiment de l’avaluació continuada d’aquesta
assignatura he de dir que he intentat realitzar i aprofitar-me d’un
aprenentatge significatiu emprant una estratègia argumentativa a partir del
model Toulmin. Tot allò m’ha suposat un canvi conceptual actitudinal en relació
a la meva pràctica professional. L’assignatura m’ha dotat dels instruments
conceptuals i procedimentals necessaris per tal de millorar la meva praxis.
A
l’hora de revisar les qüestions de desenvolupament breu del qüestionari inicial
sobre la relació CTSE, aprecio també un canvi qualitatiu del meu model
conceptual.
A
la PAC1, vam participar en un debat virtual i ens vam posicionar defensant un
bàndol, ja adjudicat, i presentant els corresponents arguments a favor i en
contra de les opinions de la resta de companys. Amb aquest, vam haver de
revisar els propis coneixements i fer ús del model argumentatiu per tal d’elaborar
les nostres aportacions promovent un pensament crític, constructiu i respectuós
a la resta d’aportacions.
Amb
la PAC 2 i en llegir les diferents lectures
ofertes i d’haver participar activament al debat vaig ser capaç d’integrar la
informació necessària i generar un mapa conceptual força complet en relació a les principals postures històriques i actuals de
la CTS. Realment, va ser una activitat molt complexa i a l’hora profitosa, ja
que la principal dificultat era la de poder plasmar en un mateix mapa conceptual
tots els coneixements adquirits fins al moment amb l’assignatura. L’aspecte
positiu del seu desenvolupament és que l’elaboració del mapa m’ha suposat la
revisió de models mentals erronis i imprecisos sobre la conceptualització de la
TE i les TIC, propiciant una reorganització de les noves estructures de coneixement
(Dole i Sinatra, 1998) i produint un canvi intencional.
Finalment,
la realització de la PAC3 ens ajuda a valorar la importància del procés de
disseny i planificació de les situacions educatives amb la necessitat de contextualitzar aquestes activitats
tenint en compte el coneixement previ dels nostres alumnes. Aquesta metodologia
es relaciona amb la investigació-acció, on el els mateixos agents estan implicats
tant en el procés de la investigació com en el seu disseny.
Com
a autoavaluació de l’assignatura global trobo molt just adjudicar-me una B.
BIBLIOGRAFIA-WEBGRAFIA
Cabero, J. (2003) Noves
tecnologies d’informació i comunicació a l’educació. Barcelona. Fundació
per la Universitat Oberta de Catalunya.
Jonassen, D. (2003) Noves
tecnologies d’informació i comunicació: mòdul 2. Les TIC i la construcció de
coneixement. Barcelona. Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya.
Domènech, M. i Tirado, F. (2002) Ciència, tecnologia, i societat: nous interrogants per la psicologia. Barcelona.
Fundació per la Universitat Oberta de Catalunya.
Programa Cmap Tools.
No hay comentarios:
Publicar un comentario