jueves, 16 de octubre de 2014

Debat. Síntesi.Tecnodeterminista

Fil Síntesi del debat

Una frase, basada en l’aportació de la Paula Pilsa:

Pel que fa al món educatiu, segons Cèsar Coll “El repte més important és formar i educar en el marc d’una cultura digital”. Per tant, caldrà que les eines didàctiques digitals impliquen una transformació en la transmissió de coneixements i no una substitució, ja que això no ens aportaria cap canvi educatiu. Aquest canvi, ha anat evolucionant segons el context social, de manera que als anys 80 apreníem sobre informàtica (1PC cada 100 alumnes), als anys 90 apreníem de la informàtica (1 PC cada 10 alumnes) i a l’actualitat aprenem amb la tecnologia (1 PC-1 alumne).
           
Si analitzem la frase, observem la importància de les TIC i la seva presència a la nostra vida actual. El passar “d’estudiar informàtica a estudiar amb la informàtica” suposa entendre les TIC com una eina bàsica i imprescindible tant en la nostra societat actual, com en l’àmbit educatiu. Si no fossin innumerables els seus avantatges, no s’hauria produït aquesta necessitat del seu ús com a eina bàsica per l’aprenentatge.

Autovaloració de la pròpia intervenció:
Ha estat una pràctica molt interessant el fet de poder assumir el rol al debat amb el bàndol tecnodeterminista i poder veure les opinions dels companys amb la meva mateixa visió, o que pel contrari, defensaven el bàndol sociodeterminista.

Referent a les  meves intervencions, he procurat seguir amb el fil del model argumentatiu de Toulmin [1], seguint un text argumentatiu i justifiat amb idees i exemples que podien reforçar la idea clau. A més, he intentat seguir el format per argumentar al debat, seguit, dues de les carpetes la de 2_CT_escola i la 4_nevera fracturada, amb els seus fils corresponents. He fet 4 intervencions, escrites amb color verd i assenyalant en negreta el més important. Finalment, he realitzat un 5è. Document com a síntesi i autoavaluació.

Conceptualment, ha suposat un repte  per la quantitat d’informació que he consultat des de la lectura de la bibliografia obligatòria fins la informació que he anant descobrint en aprofundir en el tema i les intervencions de la resta de companys.

Companys a destacar
En general totes les intervencions han estat clares i concises, defenent el bàndol al que pertanyien, seguint les pautes establertes, participant en carpetes i fils diferents, detallant bibliografia, etc. M’agradaria destacar les intervencions de, Eva Maria Garcia Llorens, les quals crec que són qualitativament encertades, ja que, les seves aportacions són apropiades al tema i responen  a les expectatives dels participants, s’expressen amb senzillesa i coherència, amb les idees  relacionades entres sí,  ben expressades, concises i clares, respecten els elements constitutius del text argumentatiu perfectament distingibles., l’únic que no ha fet servir ha estat l’ús de la negreta. Finalment, dir que tot i que totes dues defensem el bàndol tecnodeterminista, tenim visions molt semblants sobre les TIC i el seu ús escolar.

Bibliografia i webgrafia:
Cabero, J.; Jonassen, D. Noves tecnologies de la informació i la comunicació en l’educació. Barcelona: UOC.
Cabero, J.. Educació i tecnologiafonaments teòrics. Barcelona: UOC
Domènech, M.; Tirado, J. (2002) “Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia”.




[1] http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_argumentativo_de_Toulmin

Debat. 4a. Aportació Tecnodeterminista

Fil C-T-escola
Fil sobre competència digital i la transversalitat de les TI
4ª. aportació. 2a intervenció a la carpeta

Sota el meu parer, integrar  les TIC i que aquestes assoleixin un grau d’èxit dins l’àmbit educatiu, sobretot, a dins les aules implica: la instal·lació d'unes infraestructures que siguin les adequades a aquesta finalitat, comptar amb els recursos necessaris, formar als docents per tal que aquests siguin suficientment competents en l'ús pedagògic de les TIC, que els siguin dissenyats amb la possibilitat d’implicar la integració de les TIC a totes les matèries i tots els nivells, fer polítiques i plans de finançament i suport per part de l’Administració Educativa.

Afirmem doncs, que les TIC, avui dia, s’han convertit en eines bàsiques digitals de desenvolupament que donen resposta als reptes de la societat digital actual.  Segons Julio Cabero, p.91, Educació i tecnologia, “l’impacte de les TIC està arribant a tots els sectors, des del cultural, a l’econòmic i polític. S’està donant una forta relació entre el nivell d’impacte d’aquestes tecnologies i el nivell de desenvolupament de la societat, que estan obligant a desenvolupar nous models de comunicació, comportament social i estratègies de formació”. D’aquesta manera, en l’actualitat les escoles han d’oferir els mitjans, materials, recursos i tecnologies per tal d’afavorir que l’aprenentatge de les TIC representi una integració curricular  total, és a dir, que mestres i alumnes les facin servir d’una manera coherent dins el marc educatiu. Les TIC s’han convertit en la "competència clau per a l'aprenentatge permanent" i que ofereixen una bastida conceptual i instrumental que facilita la construcció de nous aprenentatges en sis dimensions:
Cognitiva: adquisició de nous llenguatges i accés a nous aprenentatges. Facilita construir un coneixement individual i compartit, estimula la adquisició de capacitats cognitives d'alt nivell recollides en la taxonomia de bloom.
Col·laborativa: Capacita pel treball col·laboratiu i per gestionar el coneixement, mitjançant la creació de xarxes socials i comunitats virtuals a Internet.
Comunicativa: criteris per seleccionar els continguts i les fonts més adients entre l'amplíssima oferta de fonts i mitjans de comunicació.
Innovadora / Creativa: capacita els alumnes en agents actius  
Axiològica / Ètica: fomenta l’esperit crític davant dels continguts digitals i desenvolupa actituds per a l'ús segur i el respecte a la privacitat.
Tecnològica o instrumental: instruments pel treball intel·lectual, la comunicació i la creació, garantir un  domini instrumental d’aplicacions i serveis d'Internet i de les aplicacions multimèdia.

En definitiva, es tracta de fer un bon ús de les TIC i evitar que es donin contextos on hagi un excés d’informació o que faltin els marcs conceptuals per tal de poder interpretar-la. Per tant, generar noves oportunitats d’accés a la informació, crear capacitats, millorar la productivitat i creativitat, impulsar el desenvolupament i, en definitiva, permetre avançar en la creació d’igualtat d’opcions, etc. Aquí és on entra en joc la taxonomia proposada per Bloom, diferents habilitats i objectius que els docents poden promoure entre el seu alumnat.





La Tecnologia de la Informació i de la Comunicació augmenta la seva qualitat dins del procés educatiu i permet la superació de barreres d'espai i temps, augmenta la comunicació i la interacció entre els participants, construeix fonts d'informació, participa de manera activa en el procés de construcció col·lectiva de coneixement i potencia la dels individus gràcies al desenvolupament de les habilitats que això implica.

Bibliografia/web grafia:
Cabero, Julio, Educació i tecnologia: fonaments teòrics. P03/02048/00895. UOC

lunes, 13 de octubre de 2014

Debat. 3a. Aportació Tecnodeterminista

Fil C-T-escola
Fil Rol escencia profesor/alumne
3a. Aportació


Davant el nou paradigma educatiu en l’era digital i les pràctiques innovadores en l’ús de les TIC actuen com a motor promovent uns canvis consolidant un nou model d’ensenyament focalitzat en la creació/formació de futurs ciutadans amb capacitat de saber, comprendre i expressar tot allò que desitgin de la societat que habiten emprant qualsevol tipus de recurs tècnic que se li ofereixi.


Aquell mestre catalogat com a mestre tradicional transmet els coneixements sense realitzar cap altre funció educativa, en l’actualitat  el  rol del docent  respon a un perfil d’un tecnòleg, és a dir, un docent és un coneixedor de les seves responsabilitats i competències, dels mètodes i  dels recursos didàctics, entre ells els recursos tecnològics, etc, per tant media en el procés d’aprenentatge constructiu, actiu, crític   i cooperatiu del propi alumne. Gràcies al avenços en les TIC, el docent amplia el seu paper guiant i orientant l’ús de les fonts apropiades d’informació, crea hàbits i destreses en la cerca d’informació, en la seva selecció i en el tractament d’aquesta informació (Bartolomé, 1996). Són infinites les possibilitats  metodològiques i didàctiques que li faciliten les TIC. Per tant, es requereix que el professor sigui expert en el desenvolupament de recursos, cosa que implica no només buscar i preparar recursos i materials didàctics, estructurar-los segons els coneixements previs dels alumnes, decidir quan fer-los servir o organitzar els continguts d’acord a pautes clares i estimulants A més, el mestre ha de: dissenyar i desenvolupar materials dins un marc curricular però en entorns tecnològics, planificar activitats i entorns virtuals de formació i dissenyaravaluar els aprenentatges dels alumnes i a sí mateix.




Es produeix una millora qualitativa en l’educació, docents amb noves competències, habilitats i destreses que reuneixen les dimensions com l’especialitat docent i actualització professional, les competències pedagògiques, les habilitats instrumentals, els coneixements de nous llenguatges i nous valors i actituds.



Bibliografia:




Debat. 2a. Aportació Tecnodeterminista

Fil Nevera Fracturada
Fil, La Gran idea de Binta
2a. aportació

La introducció de les TIC i sistemes multimèdia a l’Àfrica, provoca que es al context s’originin noves possibilitats per superar les pròpies dificultats d’espai i temps que fonamenten les bases per a la transformació antropològica i social.





La historia explicada  per l’encantadora Binta sobre el seu poblat ens ofereix l’oportunitat d’analitzar qüestions com ara; la idea del seu pare i el seu transfon crític amb el nostre món desenvolupat, que ens fa considerar que els beneficis del progrés, han d’anar acompanyats d’un sistema de valors indiscutible. L’altre qüestió que aborda el tema és l’escolarització de les fèmines al continent africà, escenificada a partir d’una obra de teatre que munta el mestre sobre la necessitat de que les nenes puguin accedir a l’escola i la necessitat d’igualtat entre gèneres per tal d’evitar enganyifes en un futur, ja que és un fet  constatable que  les nenes conten amb menys facilitat que els nens en l’accés a estudis i a la cultura als contextos de països subdesenvolupats, fet que és la causa i efecte de la pobresa. Amb el compromís de governs i institucions que generen canvis legislatius el panorama educatiu està canviantEls governs africans van signar el compromís d’assolir els objectius establerts al Foro Mundial de Educació de Dakar (2000) i de realitzar millores en la qualitat de l’ensenyament, promovent una igualtat entre sexes. L’educació és un dret reconegut i innegable per a qualsevol individu,  UNICEF promou una educació bàsica de qualitat, basant-se en la igualtat entre els gèneres i l'eliminació de tot tipus de discriminacions. Es produeix un efecte en el que les nenes que han rebut una educació són molt més productives a la llar i reben un millor salari en el lloc de treball, tenint molta més capacitat per participar en la presa de decisions socials, econòmiques i polítiques. Per tal de donar suport a aquests esforços s’han creat projectes com “Un ordinador portàtil per nen” (One Laptop Per Child) que es duu a terme des de l’any 2005 on s’intenta fer arribar petits equips informàtics a nens i nenes arreu del món. Amb aquest projecte s’espera que aquells nens i nenes integrats en els programes educatius adequats i connectats a Internet puguin assolir un aprenentatge basat en “aprendre a aprendre”. Aquest projectes han demostrat la rapidesa amb què aprenen nens i nenes que mai han tingut contacte amb la tecnologia i que acceleren  el ritme d'aprenentatge dels més desfavorits, en aquest cas de les nenesPer a nens i nenes que no van a l’escola, sembla una  gran alternativa.



La prioritat en el continent africà, ja no és contenta sols en obtenir donacions, sinó que vol ajudar a millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans a través de la tecnologia, la qual, cada vegada és superior, per exemple, a finals del 2012 aproximadament 950 milions de persones utilitzaven  telèfons mòbils i més del 70% ho fa en entorns rurals. Amb gran èxit s'ha desenvolupat el projecte "Portal Digital", amb l’objectiu de dotar les àrees rurals més desfavorides d'equips d'accés a internet a través de mòduls amb plafons solars amb terminals i un programari lliure senzill que permet als habitants del camp a comunicar-se amb el món exterior, oferint uns resultats favorables, ja que els habitants rurals poden consultar el preu dels seus productes a la xarxa i acordar així una xifra més justa amb l'intermediari. A més a més, el continent africà, intenta exportar la seva tecnologia, com ara la idea d’Ushaidi, una plataforma tecnològica que ha estat desenvolupada conjuntament a Kenya, Ghana, Sud-àfrica, Malawi, Holanda, i els Estats Units. Es tracta d’un programari que permet a qualsevol ciutadà distribuir dades mitjançant el mòbil a través d’un SMS, correu electrònic o la web, i visualitzar-los en un mapa o cronograma.


Finalment dir que hi ha una recerca incessant per inserir a la població africana en la vida econòmica a través de les noves tecnologies per tal de millorar els nivells de vida de la població, avançar cap a una societat més justa i igualitària encara que l’entorn econòmic i socialment sigui desfavorable.




Webgrafia:





Debat. 1a. Aportació Tecnodeterminista

Fil C-T-escola
Fil sobre competència digital i la transversalitat de les TI
1. aportació


Segons la visió de (JordiAdell), “la competència digital facilita l’aprenentatge personalitzat i orientat al desplegament de competències metodològiques fonamentals i bàsiques com la d’aprendre a aprendre, i aprendre al llarg de tota la vida. És a dir, ens permet ser ciutadans modèlics i amb una competència social òptima per poder evolucionar i transformar la nostra societat. 

Aprendre a aprendre, és un concepte relacionat amb un aprenentatge significatiu produït  en diferents contextos. Per tant, a l’escola s’intenta dur a terme  un aprenentatge escolar que sigui capaç de produir l'adquisició d’estratègies cognitives d'exploració i de descobriment, d'elaboració i organització de la informació,  planificació/regulació/avaluació de la pròpia activitat. Dins del currículum escolar es parla de competència digital, la qual garanteix que qualsevol alumne en acabar la seva escolarització obligatòria, dominarà les habilitats i els recursos tecnològics bàsics i al mateix temps controlarà també aquelles estratègies i procediments vinculats a les TIC. Tot això, permetrà que l’alumne exerceixi com a ciutadà responsable i de ple dret  en la societat digital actual.


La utilització de  les TIC, a més, de desenvolupar el coneixement desenvolupa noves formes i estratègies i capacitats per aprendre. Per tant podem dir que deles TIC es pugui passar a les  TAC, és a dir , les Tecnologies per a l'Aprenentatge i el Coneixement. Passem d’aprendre de la tecnologia a poder aprendre amb la tecnologia, és a dir, aquesta ens ofereix la possibilitat d’ampliar la nostra informació, s’afavoreixen nous entorns o espais temporals d’aprenentatge i comunicacions virtuals entre formador i aprenents , s’utilitzen noves eines i recursos en el procés d’ensenyament i aprenentatge com els llibres electrònics i les pissarres digitals, s’utilitzen nous codis de codificació de la informació, etc. Per tot això,la competència digital ens dona les eines i els recursos  necessaris per desenvolupar tasques d’índole diferent que afavoreixen una formaciópermanent inclús afavorint un autoensenyament didàctic que revoluciona i canvia els membres d’una societat.